Estem en eixe moment en que tots més o menys ens sentim en moviment amb tots els coneixements de la vida diària i econòmica, amb el desbordament de notícies dolentes que dia a dia ens bombardegen, amb la por de ser nosaltres els que tal volta pugem trobar-se en eixe costat, el del desemparament i amb la solidaritat amb els que ja s’hi troben ací.

Estem en moviment i es nota, fins i tot els nens més menuts són sabedors de que estem immersos en una crisi ells no saben bé que ocorre però viuen el moviment… I moviment a mi em suggereix canvi… i dic jo...

Quin és el nostre canvi?  Estem, molts de nosaltres, enfadats… abanderats de la queixa, però… quin és el nostre canvi… quin canvi vull fer jo?

Tal volta hi ha canvis que comencen per nosaltres mateix, per  mirar l’altre com un igual, com algú que també aporta, com algú que suma…

Hem estat durant molts anys sumits en una societat que en demanava competitivitat, escalada, control, individualitat, ser el/la millor, guardar i tindre cura dels nostres descobriments, estar sempre en acció i ser ràpid, valorar el pensament, la racionalitat,…

I dic jo… i si donem un gir al cooperativisme!, al treball en xarxa, al respecte cap a l’altre, a la col•lectivitat, a ser tu mateix, a compartir el nostre saber  i fer-lo extensible a tot aquell que el vulga fer servir, a estar sempre en connexió amb el que estem fent, a tindre el teu ritme, a respectar els sentiments nostres i els dels demés….

Aquesta és la reflexió que em va inspirar, que em va moure, d’una banda la conferència de la Marina Subirats, convidada enguany a la Jornada de la Universitat de València per a Orientadors i d’un altra la meua vivència del dia a dia en aquest “aquí i ara” que m’ha tocat viure.

Gaudint de compartir aquest moment amb vosaltres...Gràcies.
MªJosé.